la bugaderia

Servei Impecable, bon rentat, bon planxat. Molt complidors en els plaços. Tracte personal, i formalitat exquisites. Definitivament hem trobat la nostra bugaderia a La Cerdanya.

SI VOLEU ESTAR BE AMB EL RAMÓN DIGUEU-LI SI WANA, SI AMEN A TOT. BAIXA VALORACIÓ PER LES MALES MANERES DE L'ESMENTAT El 2016 vaig reprendre una activitat hotelera a Angostrina que havia començat el 2008. Vaig passar malíssimes experiències amb la bugaderia l’Enclau de Puigcerdà, avui tancada. Algunes persones em van recomanar una bugaderia que havien obert feia poc. Aquesta era La Bugaderia del carrer Vilallobent, 11 de la mateixa població, sent-ne els responsables en Ramón i la seva esposa Imma. Al principi tot van ser facilitats, fins i tot el marit em va oferir la possibilitat de portar-li la roba al domicili particular fora de l’horari comercial, cosa que em va anar molt be en algunes ocasions I que sempre els hi vaig agrair. Però vaig començar a conèixer el Ramón el dia que li vaig suggerir que per qüestions d’higiene procurés no fumar mentre plegava les tovalloles. Resposta: a casa seva feia lo que li donava la gana. I a partir d’aquell moment cada cop que portava o recollia roba, qualsevol comentari que fes respecte a no tenir la roba a punt o no la passes a recollir, per circumstancies alienes a la meva voluntat, quan ell havia dit estaria a punt, al passar a buscar-la era rebre un tracta de lo més desagradable. A continuació el problema va ser l’horari al que, suposo tots els clients, ens hem hagut d’adaptar, dies laborables de 15 a 19 i els dissabtes i festius de 8 a 11 i com sempre la resposta “si no t’està be ja ho sap, buscat colla”. Males maneres, lluny de qualsevol mínima educació i respecte que qualsevol persona mereix i més si es tracta d’una relació comercial. Encara no entenc perquè em va donar la seva nova adreça particular per si mai necessitava alguna cosa fora de l’especial horari fixat darrerament. El passat diumenge 14 d’octubre de 2018, tot i el seu oferiment, però amb l’angoixa de quin seria el seu proper estirabot, li vaig portar la roba a casa seva prèvia trucada telefònica. No vull comentar les seves formes, nomes diré que estava notablement molest, al contrari que la seva esposa que em va saludar molt correctament des de la finestra de la cuina. El més segur serà que ara els hi digui a altres clients com m’havia dit a mi d’altres anteriors “ahir en vaig enviar un altre a fer punyetes”. Creia que no hi hauria un altre bugaderia i que sempre hauria d’aguantar el despotisme i la prepotència del personatge, creient-se imprescindible, però per sort ell mateix m’ha fet espavilar-me i trobar professionals però sobre tot persones com cal en les que confiar de nou. No soc el primer client a qui el Sr. Ramón li amarga l’existència i li diu que no li rentarà més la roba tot i la paciència que em tingut alguns. Si segueix amb les seves impresentables maneres li dono poc temps al negoci. Sort que no els hi vaig llogar el meu. Per més informació quedo a la disposició de qui cregui oportú saber-ne més coses. Crec que l'Hospital també en saben alguna cosa.